El Seminari de Dret tributari estudia la reforma de l’IRPF

 

Barcelona, 21 de desembre de 2002. Es reuneix a la Sala de Juntes de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona la tercera sessió del curs del Seminari de Dret Tributari, durant el darrer cap de setmana “hàbil” del trimestre. Trenta assistents de diverses ciutats espanyoles (Tarragona, Saragossa, Madrid, Bilbao, Castelló) col·laboren en els treballs.

Jorge Pérez García, Màster en Assessoria Fiscal (V Promoció)  i advocat en exercici, descriu críticament la reforma de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), analitzada sobre els documents dels treballs parlamentaris i actualitzada a la vista del text definitiu publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 17 de desembre d’enguany, i en el BOE dos dies després. Entre els temes que destaca el ponent apareixen: el nou concepte de “rendes del període impositiu”, la reducció del límit conjunt entre els impostos de renda i patrimoni del 70 al 60 per 100, la reducció del tipus marginal màxim del 48 al 45 per 100, la reducció –també- del tipus mínim i de l’aplicable als guanys de capital del 18 al 15 per 100, l’aparició d’un nombre de deduccions i reduccions molt casuístic, la substitució del règim de transparència pel de les societats patrimonials i els problemes nous que poden aparèixer a les societats patrimonials.

En resum, la reforma deixa subsistent l’estructura de l’IRPF dissenyada fa quatre anys mitjançant la Llei 40/1998, de 9 de desembre, tot introduint algunes correccions. Certs comentaris dels participants es mostren crítics davant la reforma en no haver acollit els principis de simplificació que sembla propugnar la comissió per a la reforma de la LGT. El propi ponent no deixa de formular propostes de lege ferenda per suggerir al legislador millores d’aquesta figura tributària. El debat entre els membres del seminari –llarg i animat- posa de manifest dificultats, contradiccions i paradoxes.

José Arias Velasco, el més reconegut expert espanyol en procediments tributaris, descriu la seva tesi que el contribuent té dret a estar present en les actuacions d’informació que li afecten. Per justificar aquesta important conclusió defensa la prevalència de l’article 115 de la LGT sobre les normes reglamentàries en tot allò que constitueixen regles essencials de garantia, així com el text literal de l’article 25.2 del reglament inspector [a las restantes actuaciones o diligencias podrán acudir el obligado tributario o su representante siempre que lo deseen]. Arias proposa una interpretació raonada i raonable d’aquest darrer precepte en el si de l’ordenament jurídic. En la seva virtut l’interessat ha de ser convocat a les actuacions informatives en que es requereixi la compareixença personal de tercers per si desitja estar present; si està present, té dret a repreguntar; la inobservància de les garanties legals, concretament, la manca de convocatòria del subjecte passiu, invalida la prova obtinguda il·legítimament.

Arias Velasco disposa d’un lloc personal interessantíssim a la xarxa:

http://www.geocities.com/ariasvelasco

Olga Capelo, DCE i Màster en Assessoria Fiscal (I Promoció) i economista-assessora fiscal en exercici, proposa l’estudi d’un nou enfocament en el càlcul de l’efecte impositiu en la comptabilitat. Així, distingeix entre diferències temporals, és a dir, diferències entre el resultat comptable abans d’impostos i el resultat fiscal subjecte a l’impost (la base imposable) que es produeixen en el període, i les diferències temporàries, es a dir, les diferències entre el valor comptable dels actius i passius i el valor atribuït a aquests elements a efectes fiscals (llur base fiscal) que es posen de manifest a la data de tancament del balanç. La ponent il·lustra la seva exposició amb diversos supòsits d’aplicació pràctica, basats en la interpretació de la Norma Internacional de Comptabilitat [NIC] nº 12 de 1996, revisada el 2000, del International Accounting Standards Board (IASB).

El llarg debat generat pel treball de recerca d’Olga Capelo posa de manifest la complexitat del tema, a cavall entre el Dret tributari i la Comptabilitat, en una zona d’intersecció entre les dues disciplines, en la que hom utilitza diversos conceptes jurídics indeterminats, particularment pel que fa referència als processos empresarials de fusió i altres operacions anàlogues.

Entre les qüestions tractades, es critica la introducció en l’ordenament positiu d’expressions relatives a la base imposable (no integració a la base imposable, imputació a la base imposable,…) que en realitat amaguen la definició positiva o negativa del fet imposable.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: